Muchos de los escenarios de mi mundo ya han sido borrados por el tiempo. En realidad no sé si lo que viví en mi infancia fue real o inventado. Yo también creía que más allá del paisaje de naranjos no existía ningún mundo posible, pero después he vivido otras vidas en otras ciudades. Siempre que escribo tengo presente, de manera consciente o inconsciente, la figura de mi abuela Francisca en la mecedora, su voz cálida, el primer e indestructible lazo con el mundo de la fantasía.
ComoCremades me siento arraigado al terruño, conocedor de los ciclos de las estaciones, amante de las siembras y de las cosechas, amante de la música y del trabajo bien hecho. Como Arlandis me siento en continuo desplazamiento, conocedor de las fases de la luna, amante de las palabras y las historias, atraído por otras culturas y lenguas, con una voluntad de hierro. Hay días en que los dos congenian y días en que uno no quiere saber nada del otro.
Quizá algún día me encontraréis oculto tras el fragmento de alguna de mis novelas. En el interior de un cuartel de la época franquista. Sentado en las escaleras de la Lonja de Valencia. Ora abriendo la puerta dorada de algún palacio de la época árabe. Ora entrando en la Plaza Redonda. O en la barra de algún bar de las calles de Barcelona. Quizá perdido en el laberinto de la medina de Fez. Con la cámara de fotos en las manos por los callejones sin salida de los zocos de Túnez. O ¿por qué no? paseando por los acantilados de Ras Al Fartass.
Foto: Arlette Casas
Molts dels escenaris del meu món ja han estat esborrats pel temps. En realitat no sé si el que vaig viure a la meua infància fou real o inventat. Jo també creia que més enllà del paisatge de tarongers no existia cap món possible, però després he viscut d’altres vides en altres ciutats. Sempre que escric tinc present, de manera conscient o inconscient, la figura de la meua àvia Francesca al balancí, la seua veu càlida, el primer i indestructible lligam amb el món de la fantasia.
Com aCremades em sent arrelat a la terra natal, coneixedor dels cicles de les estacions, amant de les sembres i de les collites, amant de la música i de la feina ben feta. Com a Arlandis Arlandis em sent en continu desplaçament, coneixedor de les fases de la lluna, amant de les paraules i les històries, atret per altres cultures i llengües, amb una voluntat de ferro. Hi ha dies en què tots s’avenen i dies en què l’un no en vol saber res de l’altre.
Potser algun dia em trobareu amagat rere el fragment d’alguna de les meues novel·les. A l’interior d’una caserna de l’època franquista. Assegut a les escales de la Llotja de València. Ara obrint la porta daurada d’algun palau de l’època àrab. Ara entrant a la Plaça Rodona. O a la barra d’algun bar dels carrers de Barcelona. Potser perdut en el laberint de la medina de Fes. Amb la càmera de fotos a les mans pels atzucacs dels socs de Tunis. O per què no? passejant pels penya-segats de Ras Al Fartass.